[Taller] Sistema participatiu de garantia

Descàrrega del document
Síntesi dels tallers de la Repera 2 Febrer 2009

Objectiu d’aquest document

Servir de recordatori del que es va fer durant els 2 tallers que es van dedicar a reflexionar i parlar sobre el procés de creació d’un segell participatiu de garantia a Catalunya durant la trobada de la Repera 2, celebrada a febrer de 2009. D’aquesta manera, pretenem que serveixi per a una continuació d’aquest procés i esdevenir, per tant, una base a partir de la qual treballar a partir d’ara.

Importància de la facilitació

Aquests dos tallers és que es van fer seguint un pla de facilitació, és a dir, tenint en compte quines eren les preguntes importants a abordar i quin era l’ordre i els materials necessaris per treballar-les conjuntament, participativament i de forma eficient.

De forma breu, els trets singulars de la metodologia participativa i de la facilitació que creiem decisius són:

  • Promoure la participació de totes les persones del grup.
  • Cercar fer més fàcil les reflexions col·lectives i individuals i la seva posada en comú a través de la visualització del procés mateix de reflexió i de la recollida d’acords.
  • Ordenar les idees i fer avançar el grup en el què sigui el seu objectiu, però sobretot permet canvis i noves aportacions, en el sentit més horitzontal de les relacions personals.

Què li falta o què no ens agrada del sistema oficial de certificació?

  • Falta de transparència i participació en els processos d’elaboració de la norma i de la certificació. En base a la norma es fa una certificació.
  • Monopolitza la denominació de producció agrària ecològica.
  • Li manquen aspectes socials i ambientals.
  • Afavoreix la producció ecològica industrial, especialment a partir de la renovació de la normativa europea que ha entrat en vigor aquest any 2009.
  • No s’adapta als petits productors: costos no assumibles. L’inscrit dóna molt i rep poc.
  • Aquesta norma té poca credibilitat i garantia perquè està decidida per grups de pressió.

Quins continguts i aspectes hauria de tenir el sistema participatiu de garantia (SPG)?

Què es necessita per crear un SPG?
Confiança + Aprenentatge mutu + Participació + Compromís + Transparència + Horitzontalitat:

  • Crear una xarxa de confiança de productors i consumidors.
  • Construir-la a través d’un procès i consolidar-la.
  • Recollir també la formació permanent dels seus participants.
  • Participació: treball conjunt entre productors i consumidors i control participatiu de tots els actors.
  • Compromís elevat de qui hi participa.
  • Transparència i horitzontalitat: procés obert i assembleari.

Continguts agroecològics:

  • Incorporació de criteris socials i ambientals.
  • Taxes adequades a les possibilitats dels productors.
  • Sistema adaptat al territori.
  • Tenir present tot el procès de producció fins al producte final: que inclogui també embalatges i distribució.

Què es necessita per crear un SPG?

Principis sòlids i flexibles adaptats al context local.

Dinàmica de l’arbre

Objectiu: Definir qui som i com som els grups que volem formar part del procés del sistema participatiu de garantia
Es formen 5 grups de consumidors o productors en funció de la proximitat i de compartir una activitat similar.
L’arbre es construeix situant-hi una sèrie d’aspectes de cada grup: “com ens agradaria que el nostre producte sigui identificat?” “quines són les activitats que ja fem actualment?”

Fins on volem arribar? Objectiu visible dels SPG Necessitats: Actors/Activitats

  • Assemblees mensuals : per establir les bases, es valora l’entrada d’experiències noves, i temes pràctics.
  • Visites a les experiències de la xarxeta : 1 visita/mes
  • Fitxes de la visita : en construcció.
  • Relació directa amb els consumidors des de cada experiència, a través de: portesobertes, visites, punt de venda, assemblees, jornades de feina, festes, web i paper informatiu.

Agroecològic, autogestionat, relació directa/circuit curt : consumidors.

  • Criteris de compra definits.
  • Qüestionari/ visites/ avaluació dels productors
  • Participació a Ecoconsum
  • Proposta de relació amb els pagesos.

Resum comparatiu entre el sistema de certificació oficial i els sistemes de garantia participatius

Sistema de certificació oficial

1.- Confidencialitat

Imposada per la norma europea EN 45011, la confidencialitat no deixa revisar fora de l ́organisme certificador, cap informació relativa a les motivacions de la decisió de certificació d ́un operador (els detalls de control). L ́objectiu consisteix en protegir als operadors de tot conflicte d ́interès i d ́assegurar la imparcialitat de les decisions establertes per les entitats certificadores.
Els controladors han de mantenir la confidencialitat relativa al desenvolupament dels controls que realitzen, a part de les informacions que proporcionen en el informe de control que es guarda en l ́expedient de l ́organisme certificador.
En general, els responsables de la certificació que notifica el certificat ecològic, desconeix l ́identitat de les persones controlades i del conjunt de les altres informacions que apareixen en el informe, com per exemple, les eventuals dificultats que coneix l ́operador. En conseqüència dons, existeix una desindividualització del procediment i una pèrdua progressiva de informació.
El controlador efectua tot sol els controls, això fomenta el risc de no tenir present informacions indispensables per l ́obtenció de la certificació o de realitzar una mala interpretació de la situació de l ́operador.

2.- Independència i imparcialitat

Un organisme certificador ha de ser un organisme imparcial i independent jurídica i economicament de qualsevol altre estructura de l ́Estat i les activitats relatives al control i a la certificació han d ́estar també clarament separades en el temps i en l ́espai.
Però aquesta independència de fet no és total, primer perquè l ́organisme certificador està directament remunerat per l ́operador controlat, després el comité de certificació es forma per iniciativa de l ́organisme certificador que anomena directament els seus components i finalment l ́organisme que avalua els organismes certificadors és administrat per les pròpies organitzacions certificadores. En aquest sentit, la imparcialitat està condicionada per la subjectivitat dels controladors o dels certificadors que són els únics que decideixen per la no transparència i impedeixen el desenvolupament d ́un control democràtic.
Els controladors no tenen que aportar cap consell tècnic ni posar en xarxa al conjunt de professionals amb l ́objetiu d ́evitar el conflicte d ́interès. Els operadors fonamentalment han de complir amb la normativa i no ser trobats en falta i en cap cas han de millorar les pràctiques agrícoles o la pròpia gestió.

3.- Tarifes segons la prestació de serveis

Les tarifes imposades pels organismes de certificació són proporcionals al cost del servei (desplaçament, temps invertit, diversitat de productes comercials, etc). Aquest sistema de tarifes afavoreix les economies de les grans empreses especialitzades, a costa dels petits productors diversificats que no poden pagar unes factures tan importants.

4.- Una definició del producte per un mercat que afavoreix la ecoindustria

  • El reglament actual no preveu en l ́activitat dels operadors la reducció o eliminació d ́energies d ́origen fòssil (especialment en el transport de les primeres matèries i la venda dels productes) o l ́utilització d ́energies renovables).
  • La monoproducció a gran escala no està prohibida, com tampoc els conreus i la ramaderia no adaptada al territori on es desenvolupa.
  • No recull el respecte a les produccions de temporada.
  • No es contemplen les repercussions socials de l ́activitat dels operadors (condicions de treball dels assalariats, comerç just).
  • El nou projecte de reglament europeu accepta un llindar de contaminació accidental (el 0,9%) d ́OGMs en els conreus i l ́ús eventual dels productes procedents de la química de sintesi.

Sistemes de garantia participatius

1.- Transparència

La transparència és l ́objectiu principal d ́un Sistema de Garantia Participatiu per assegurar el control social, la responsabilitat dels operadors i evitar el risc dels fraus. Per aconseguir aquests objectius, les visites es realitzen en grups, la presència de professionals assegura la competència i el suport tècnic per la millora de les pràctiques agrícoles. Els consumidors proporcionen una garantia al sistema i aporten una visió externa que facilita als professionals les dades per una resposta més adequada a les seves demandes.
La transparència en el desenvolupament dels controls dels associats a Nature & Progrès, per exemple, els responsabilitza dels seus compromisos i reforça el respecte a les seves exigències. Això permet també tenir en compte les realitats individuals.
La presència dels entrevistadors en Comissions Mixtes d ́Aprobació i de Control, on no es contempla la confidencialitat, assegura la professionalitat i permet un control de les seves competències. L ́existència de les reunions de certificació amb les Comissions Mixtes d ́Aprobació i de Control en els Sistemes de Garantia Participatius garanteix el bon funcionament de tot el sistema.
L ́existència de les visites i de l ́avaluació de les pràctiques als professionals i als consumidors assegura una avaluació col.lectiva que facilita la imparcialitat i la professionalitat de les decisions.

2.- Suport tècnic / treball en xarxa

Més enllà del control de conformitat, les visites tenen per objectiu aportar un suport tècnic als operadors perquè millorin les seves pràctiques i la seva gestió global ecològica i social.
S ́afavoreix també el treball en xarxa dels pagesos amb la finalitat de reforçar la solidaritat i la dinàmica associativa, de potenciar el lligam social.
El caràcter col.lectiu del conjunt de les decisions de tot el procés assegura la transparència i reforça la imparcialitat.

3.- Tarifes solidàries

Els Sistemes de Garantia Participatius modulen les tarifes amb l ́objectiu de no penalitzar la diversitat de les produccions i els petits productors. Els acords per consens entre productors i consumidors del grup local contribueix a establir la modulació.

4.- Gestió global de producció inscrita en el marc de les pràctiques ecològiques, sostenibles i solidàries

  • Encoratjar el foment de la biodiversitat i el respecte a l ́estacionalitat dels conreus.
  • Reducció de l ́ús d ́energies fòssils i progressiva implementació d ́energies renovables.
  • Limitació d ́insums.
  • Preferència pels circuits curts de comercialització per limitar les despeses energètiques.
  • Afavorir el desenvolupament de lligams socials i garantir la més gran qualitat dels productes (especialment els d ́horta) i les produccions de petita escala. – prohibició dels transgènics i dels tractaments procedents de la química de sintesi.
  • Respecte a les regles de la Organització Internacional de Treball com una exigència mínima en relació als assalariats i desenvolupament del comerç el més just possible.