[Taller] Distribució i logística

Descàrrega de l’arxiu

Objectius i metodologia

Es presenten diferents experiències de distribució col·lectiva i coordinada, amb la idea de que sorgeixin sinergies. El objectiu era que sorgeixi un grup de treball per a aprofitar millor el que estem fent, generar alguna proposta alternativa com per exemple una central de distribució per l’àrea metropolitana, o també algun mecanisme per afavorir la disponibilitat a territoris menys densos.

Cada participant (productor o consumidor) posa un gomet en un mapa de Catalunya, per tenir un mapa general de qui participa i de possibles rutes de distribució conjunta.Anàlisi:

  • Concentració dels grups de consum a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
  • Sovint qui consumeix té informació sobre la localització dels punts de distribució, però no del lloc de de producció (en cas de que algun pagès centralitzi els productes) ni d’on ve la matèria primera (en cas de producte processat, ex. el pa).

Ponències

  • Germinal.
  • Xarxa de Consum Solidari (XCS).
  • APEL.
  • La Pachamama.

Cada ponent havia d’exposar:

  1. Emmagatzematge: si s’emmagatzemen els productes, quan de temps, en quines condicions, etc.
  2. Transport: quin tipus i quina eficiència ecològica i econòmica.
  3. Manipulació: qui i quan es fa la divisió dels productes per grups de consum i unitat familiar
  4. Cost: com es repercuteixen aquests costos al producte.

EMMAGATZEMATGE

Es necessita un espai per emmagatzemar el producte que no es pot distribuir quan arriba, segons criteris de distància, si fa falta un volum mínim per fer la comanda (ex. comandes de cítrics).
La XCS té un local llogat a l’Hospitalet, Germinal en llogava un per als citrics i poder emmagatzemar-los i manipular-los.

TRANSPORT

Existeixen diferents sistemes:

  • L’assumeix l’organització de consumidors (com la XCS que lloga una furgo un cop per setmana).
  • L’assumeix el productor (sol o coordinant-se amb altres productors).
  • L’assumeix un transportista (que no és una distribuïdora sinó una organització especialitzada en el transport com ara APEL).
    APEL transporta producte fresc a moltes cooperatives de Barcelona. No només s’encarrega de vincular productors i consumidors, sinó també transporta productes entre productors.

En quant a l’eficiència ecològica, és necessària una bona coordinació i planificació perquè l’anada i tornada es faci amb la furgoneta plena. Sovint van plenes -o mig plenes- a la ciutat però tornen buides al camp.

Es pot imaginar diferents tipus de transport per maximitzar l’eficiència ecològica segons el context, com ara:

  • Del camp a la ciutat: vehicle de gasolina o diesel.
  • Dins la ciutat: en transport elèctric.
  • Dins un barri: en bicicleta.

MANIPULACIÓ

També es necessita espai per manipular. A diferència del magatzem, aquest espai no cal que sempre estigui disponible, sinó fer-lo servir en un moment concret de la setmana.

Qui assumeix aquesta tascat?

  • En ocasions la cooperativa de consumidors, especialment quan és gran (XCS, Germinal).
  • En altres el productor (sol o coordinant-se amb altres per ajuntar els productes).
  • O una organització especialitzada com APEL.
    APEL no té local; ho fa a l’espai del productor.

La fórmula més idònia depèn de la mida de la cooperativa (si hi ha diferents grups de consumo en una mateixa cooperativa, o estan més aïllats), la capacitat i el temps disponible del productor.

La feina dels productors hauria de centrar-se en la producció, tot i que dediquen moltes hores a aquest tema i al transport (especialment en gran ciutats).

Quan la cooperativa és petita -com és el cas de la gran majoria- no es té la capacitat -d’espai i diners- per assumir aquesta tasca.

COST

Cada cas és diferent. La XCS carrega un 30% al producte per emmagatzematge i manipulació, i un 5% per al transport. En el caso d’APEL en ocasions ho paga el consumidor i en altres el productor (responsabilitat compartida)

En general aquest tema es tracta amb confiança però poca transparència; no sempre es fan explícits els costos reals que determinen el preu dels productes.

Conclusions generals

El tema és d’una gran complexitat. No és una relació sinó moltes que es complementen, fet que demana i implica molta coordinació i planificació.
Entre l’origen del producte (producció) i la seva destinació final (consumidor), s’identifiquen diferents colls d’ampolla:

  • El disseny de les rutes de distribució (implica tenir força informació de tothom i poder planificar.
  • El transport dels productes amb una bona eficiència econòmica i ecològica.
  • L’emmagatzematge, manipulació i repartiment dels productes; cal una infraestructura –local, balances, càmeres frigorífiques, etc. – i mà d’obra.

Aquests tres punts necessiten un treball de gestió i coordinació que podria assumir una organització externa. Aquesta no necessàriament ha d’abastar els tres sinó un o dos. Això permitiria no repetir la feina i millorar l’eficiència.

Sobre l’externalització d’aquests serveis, no s’hauria de generar figures intermitges sinó estructures que proveeixin serveis de cara a millorar la logística. Aquesta permetria millorar l’eficiència per trencaria el vincle directe entre productor i consumidor. Tanmateix, la relació amb el productor no hauria de ser veure’l un cop per setmana quan arriba agobiat amb la furgo, sinó cercar altres espais (visites a la finca, tardes de feina, etc.).

El tema dels cítrics pot ser un bon tema per començar la coordinació i anar experimentant els nous processos; vénen de la mateixa zona sud de Catalunya i València, i és més fàcil dissenyar rutes per proveir les cooperatives, són produccions de molt volum, i que si es compra conjuntament es pot comprar a qui en produeix directament (ara moltes coopes no fan compra directa).

TEMES A TREBALLAR

  • Llistar productors eco-cítrics i grups de consum a abastir per aquesta experiència pilot.
  • Valorar si a aquesta ruta d’entrada cap a Barcelona i rodalies es poden afegir productes de productors intermitjos per maximitzar l’eficiència del projecte.
  • Confrontar llistes de preus dels productes en origen.
  • Dissenyar participativament la ruta (valorant complexitat i temps efectiu de la mateixa).
  • Valorar  sistemes de pagament del transport en funció de la ruta (coeficients).
  • Pressupostar preu final dels productes en destí.
  • Valorar quan podríem començar la primera ruta d’aquesta experiència

Avantatges que ens pot reportar la distribució conjunta i participativa

  • Més qualitat del producte.
  • Menys cost del producte.
  • Menys intermediaris en tot el procés.
  • Menys petjada ecològica en tot el procés.
  • Alliberar als productors de tasques diferents a la producció.
  • Millorar el servei logístic en funció de qualitat, preu i (no menys important) empatia amb la ideologia dels grups de consum.
  • Teixir i enfortir relacions entre grups, servei logístic i productors.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s