Sobirania alimentària: recull d’articles

Al web del Guaret de l’eixample han publicat aquest estiu un recull d’articles que ens introdueixen a la Sobirania Alimentària. Aquest concepte no equival a autarquia alimentària, però implica ser conscient de la sobirania alimentària dels aliments que importem:

Sobre la sobirania alimentària

Fa temps vam penjar l’article “Què és la sobirania alimentària” de l’Esther Vivas que podria servir d’introducció a un concepte, encara avui en dia, desconegut per molta gent.
També vam penjar la ressenya del llibre “Género, agroecologia y soberanía alimentaria” d’Emma Siliprandi i Gloria Patricia Zuluaga i editat per Icària Editorial.

Aquest post, doncs, el dediquem a aprofundir sobre el concepte “Sobirania alimentària” amb diversos articles:

Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària
Article d’investigació de Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester González publicat a Crític.
Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l’alimentació com un negoci o l’entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.

L’autoproveïment d’aliments a Catalunya. És possible la nostra sobirania alimentària?
Article de Pep Tuson Valls, publicat al número 55 de la revista Agrocultura.
Catalunya té capacitat per a ser sobirana des d’un punt de vista alimentari? En la publicació “
Arran de terra. Indicadors participatius de sobirania alimentària a Catalunya” (Marc Badal i altres, 2011) s’hi reconeix que “caldria avaluar quin percentatge d’autoabastiment es podria assolir per als diferents productes alimentaris (…). Un aspecte que fins ara ningú ha estudiat”. Aquesta mancança va estimular l’autor a posar-se a treballar sobre aquest tema i en aquest article trobem el resultat del seu estudi.

Porcs, pagesia catalana i sobirania alimentària
Article de Gustavo Duch publicat a Crític.
A Catalunya han desaparegut en 10 anys 6.800 petites i mitjanes finques agrícoles i la població activa agrària no arriba a l’1%. Mentrestant, el gran ‘lobby’ agroalimentari català es concentra en mans de famílies com Carulla (Agrolimen) i Carceller (Damm) i d’empreses com Danone, Casa Tarradellas, Vall Companys, Borges o Guissona.
D’altra banda, Catalunya té una potent indústria porcina, intensiva i contaminant, amb 6,3 milions de porcs concentrats en tres comarques: el Segrià, Osona i la Noguera.

Entrevista a Paul Nicholson, activista per la sobirania alimentària
Text de Gustavo Duch publicat a Crític.
Gustavo Duch: “Vaig conèixer Paul Nicholson (1947) a Barcelona, fa uns 20 anys. Hi va arribar acompanyant l’activista José Bové, en aquells dies l’’enfant terrible’ dels McDonald’s. Als locals de la Federació Catalana d’ONGD s’amuntegava la gent per saludar Bové, però jo tenia clar el meu objectiu. L’estampa de tots dos era un mica Astèrix i Obèlix: José, baixet i amb bigoti gal; Paul, alt i gros. Per trencar el gel, li vaig preguntar si amb aquest cognom era britànic. “Joder, soy vasco”, em va dir. Des de llavors m’uneix una gran amistat amb aquest ramader de vaques de llet, líder històric de la Via Camperola, el moviment social més gran del món, que congrega més de 250 milions de famílies camperoles”.

.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s