Anàlisi per preparar la Repereta

A continuació hi ha dos textos que hem fet per preparar la taula rodona de la jornada sobre el paper de les cooperatives de consum en el context social actual.

Grups de consum agroecològic: Crisi? Quina crisi?

Aquest proper dissabte 26 de setembre, hi ha programada una nova trobada de la Repereta. En aquesta ocasió, el tema de debat gira al voltant d’un run-run que córrer darrerament en el grup i en el conjunt del sector: la crisi o no de les cooperatives/grups de consum agroecològic.

Per tal visualitzar diferents perspectives, s’ha decidit treballar un document conjunt i tractat per blocs (aquest és un espai obert: podem ampliar, contrarestar amb nous arguments, ampliar amb nous blocs, etc).


Creixement vs decreixement.

 

Des d’un punt de vista quantitatiu, en visió històrica, el moment de les cooperatives no és especialment preocupant.

 

En el marc de la ciutat de Barcelona, on  ̶ òbviament ̶  hi ha més cooperatives de consum, aquestes iniciaren la seva expansió a la segona meitat del segle XIX. Just abans de començar la Guerra Civil, la ciutat té una cinquantena de cooperatives de consum. La Guerra i la llarga dictadura posterior va apagar l’expansió del moviment i les cooperatives van desaparèixer o cessar la seva activitat agroecològica. A inicis dels anys 90, apareixen de nou els grups de consum agroalimentari. Actualment, en podem localitzar una cinquantena. Aquests són, en general, molt més reduïts que les cooperatives històriques però representen una alternativa més al domini de la cadena agroalimentària de les grans superfícies.

 

De totes maneres, si que cal situar un punt d’alerta en aquesta visió històrica. En el marc de la ciutat de Barcelona, per exemple, en els darrers dos anys, no s’ha observat la creació de cap nou grup de consum i sí que s’ha produït la desaparició de dos d’ells.

Aquesta gràfica (incompleta encara) permet observar l’evolució de les cooperatives modernes de Barcelona. En verd, l’aparició d’un nou grup, en vermell, la seva desaparició.

 

Compromís social i polític vs poca implicació ideològica

 

Dins als grups de consum podem fer diferents distincions que permeten observar-ne matisos importants. Un dels elements és l’activisme social i polític que exerceixen com a grup. En aquest sentit podem distingir grups de consum amb un caràcter més pragmàtic: organitzats bàsicament per la voluntat de consumir productes agroecològics de proximitat, sense intermediaris i, altres grups més ideològics: a part de l’activitat de consum agroecològic tenen forts vincles en causes socials i polítiques, practicant l’activisme per promoure nous models. Entre aquests dos pols podem trobar grups que s’aproximen més a un o a l’altre. I sembla ser que són els que s’aproximen més al pol ideològic els que tenen més resiliència com a grup ja que tenen més cohesió. Els grups que tenen un caràcter d’agrupament més pragmàtic, a voltes es difuminen amb l’aparició de nous models de consum que no necessiten del compromís que implica el cooperativisme.

 

Cooperatives desprofessionalitzades vs cooperatives amb alliberats

 

En aquest exercici de reconeixement i anàlisi dels diferents models podem observar que la majoria de cooperatives funcionen amb un repartiment equitatiu de tasques i sense membres alliberats. Cada membre té un seguit de responsabilitats que permeten la viabilitat de l’operativa. De totes maneres, hi ha una petit nombre de grups que disposen de membres alliberats. En aquest model organitzatiu es facilita que més consumidors es puguin implicar a la cooperativa perquè el nivell de compromís és menor i les possibilitats horàries són més àmplies.

 

Coresponsabilitat amb el productor vs independència d’interessos

 

Hi ha col·lectius que està fent bona feina en promoure els valors de l’economia social i solidària. És el cas de la Xarxa d’Economia Solidària i SETEM que impulsen el Pam a Pam, una iniciativa que cerca la possibilitat de construir una alternativa al consum majoritari i proper als valors de proximitat, justícia social, transparència, participació, etc. Els grups i les cooperatives de consum agroecològic són part rellevant d’aquest espai i la coresponsabilitat amb el productor, en diferents graus de vinculació, és més alta en comparació al compromís que tenen altes models de consum agroalimentari. Algunes grups tenen un vincle exclusivament comercial amb el productor  ̶ en el cas de Barcelona, la minoria ̶ , la majoria visiten periòdicament, amb més o menys freqüència al productor i, una altra minoria, l’hi donen suport explícit en la producció: participant de la collita, per exemple.

 

Xarxa de cooperatives locals vs funcionament autònom
La tasca que fa la Repera és important per la cohesió dels diferents grups de consum, dotant-los de visibilitat, amplificant els seus continguts i organitzant trobades, per exemple. Dins aquesta idea de xarxa de cooperatives també podem reconèixer algunes cooperatives de segon grau, com Queviure, i les associacions de cooperatives locals. En aquest darrer format, es pot il·lustrar amb la Coordinadora de Cooperatives del Poble Nou que juga un paper rellevant en la cohesió local de les cooperatives i té com a resultat l’organització de trobades conjuntes per promoure i debatre vers el cooperativisme i temes relacionats, realització de comandes conjuntes, etc.

I a continuació el segon text que fa referència al primer:

 

Una altra mirada a la crisi dels grups de consum agroecològics.

Al primer document hi falten coses.
Suposo que això és només la presentació, però no entrem en matèria
En principi, em sembla perfecte fer esment i recordar les cooperatives d’alimentació d’abans de la dictadura, però el nexe és molt subtil, ni la situació és la mateixa ni les estructures i molt menys els objectius
Quan sorgeixen les cooperatives de consum, a principi del segle 20 o finals del 19, els objectius que es plantegen és reduir preus i evitar el “robatori” en el pes que habitualment feien els comerciants, com també el fet d’aigualir la llet i altres estratagemes.
Les actuals cooperatives sorgeixen amb altres característiques, algunes similars, es podria dir, com és que si bé ara, aparentment no ens “roben” en el preu, ens enverinen amb químics, però hi ha altres característiques com les reivindicacions socials que porta implícit el terme agroecologia i sobretot l’objectiu de la Sobirania Alimentària.
Apropant-nos al tema del títol del debat, jo crec que en la situació actual, i ara em centro en aquests últim anys (10/15), el sistema que veníem organitzant i en el qual ja detectàvem dèficits, com el cas de la poca implicació política i altres s’ha aprofundit i agreujat amb altres temes.
Estic convençut que en el moment d’auge, un alt percentatge de les persones que s’acostaven i / o s’integraven en les cooperatives, ho feien i estan i estaven en el seu dret, només pensant en la salut pròpia, però sense implicar-se en la resta de els propòsits que es plantejaven en els grups de consum. Fins i tot en alguns grups, ni tan sols hi havia / hi ha debats, tan sols és un lloc d’aprovisionament de productes biològics.
En aquests moments, en què la crisi o estafa econòmica és un cop de ple sobre l’anomenada classe mitjana (una altra diferència amb les antigues cooperatives, integrades per obrers), sorgeixen altres problemes i necessitats.
Ja sigui per horaris laborals o motius personals, per la mobilitat en altres casos o altres obstacles, sense descartar diferents activismes, a molta gent li resulta impossible implicar-se en el quefer diari d’una cooperativa.
Fa anys, ha alguns ens plantejàvem el superar l’espectre de l’alimentació per incorporar roba i altres articles i les cooperatives, sempre amb els mateixos criteris que exigim a l’alimentari, però aquest fenomen mai va arribar
Des del meu punt de vista:
– Poques persones assumeixen molt de pes, sobretot en els temes polítics, sense els quals no superem l’eco-capitalisme
– La quotidianitat ho absorbeix tot, de manera que cal incidir i buscar fórmules diferents de gestió
– Ens falta una major formació i autoformació.
– Així com donar-li major visibilitat, tant als grups de consum com i fonamentalment a les productores.
– Innovar en diferents formats.
– Major coordinació i transvasament d’informació tant amb productors com entre grups de consum.
– Creació de cooperatives de cooperatives.
– Hi ha poca acció política, fins i tot en temes que afecten el mateix consum i en principis que inclouen les dues vessant, la purament hedonista de la salut i la política de la Sobirania Alimentària, com poden ser el tema dels OGM o el TTIP.

Advertisements

2 thoughts on “Anàlisi per preparar la Repereta

  1. Retroenllaç: Anàlisi per preparar la Repereta | La Repera | Associació Salut i Agroecologia (ASiA)

  2. Retroenllaç: Anàlisi per preparar la Repereta | Comissió de Formació i Informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s