Els grups de consum i l’oxímoron del capitalisme “verd”

Al web de La Directa han publicat un article reflexionant sobre els grups de consum agroecològics. Per reflexionar!

Els grups de consum i l’oxímoron del capitalisme “verd”

Els grups de consum es troben en situacions crítiques, proliferen els productes ecològics a les grans botigues i supermercats. La qüestió clau és poder canviar el sistema productiu i relacional, calen models integrals.

Si abans els productes ecològics, de temporada i proximitat eren una rara avis en un súper, avui són més fàcils de trobar: grans marques com Condis, Caprabo o Lidl incorporen ja productes ecològics a les seves postades i els supermercats només de producte ecològic viuen una època daurada: Veritas n’és el gran referent. Avui en dia, l’empresa compta amb 32 supermercats ubicats a Andorra, Barcelona, Blanes, Castelldefels, Granollers, Manresa, Mataró, Menorca, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sitges, Terrassa i Vilanova i la Geltrú. I des del mes de juliol de 2012, també comptem amb una botiga online.

Sembla que el supermercat ecològic permet una via intermèdia entre ser responsable amb el medi ambient i la pròpia salut i ser pràctic en una societat amb poc temps i amb ganes de poder menjar i triar el que vulgui quan vulgui. Així doncs, cal continuar amb les cooperatives de consum? No és suficient comprar aliments orgànics i ecològics?

En Pau de La Veganeria té clara la diferència: “la primera és dins la pròpia cadena de distribució, les grans superfícies tenen per se un modus operandi, intermediaris, condicions laborals dels treballadors i treballadores, publicitat… On el de menys és què venen sinó com ho venen”. Després, que el producte sigui ecològic, més enllà dels avantatges mediambientals, és només fruit d’una oportunitat de negoci, moltes vegades poc vinculada al territori. Per tant, el teixit camperol no es beneficia d’aquestes situacions, ja que no poden assumir les grans quantitats de producte que es demanen i es dóna pas de nou a grans empreses i a grans extensions de conreu que comencen a trencar l’equilibri natural, per molt ecològic que sigui el producte final. La Veganeria, és un projecte dedicat a l’artesania alimentària de proteïna vegetal.

En Pau va començar com a consumidor en el grup de consum Verduretes, un projecte que començà l’any 2006 en l’espai autogestionat La Quimera de Gràcia. Ell decidí fer un pas més, passant de consumidor a productor, i ampliant així l’oferta de productes a grups i cooperatives de consum. Actualment serveix a quasi totes les cooperatives de consum d’aquest barri de Barcelona i està content dels dos anys que porta amb el projecte, però reconeix que “els grups de consum estan patint uns moments complicats, ja que l’oferta de verdura ecològica ha arribat al gran mercat i això ha fet que disminueixi el flux de gent interessada i compromesa amb projectes autònoms. I lentament han anat a buscar el producte als espais més mercantilitzats”.

La Maria de La Kosturica en té una opinió més dura: “els supermercats han escanyat tradicionalment als pagesos amb exigències de preus, calibres, homogeneïtat i fluctuant en les comandes sense cap compromís. Poso en dubte que hagin canviat molt la seva estratègia introduint el producte ecològic en les seves postades. En tot cas, si han de continuar essent, per poder cobrir les necessitats d’una part dels consumidors i d’alguns productors que prefereixen vendre-hi, hi haurien d’haver maneres per controlar el tracte que tenen amb els pagesos”.

L’investigador Carmelo Ruiz Marrero, periodista, catedràtic a l’Institut d’Ecologia Social i becat a la Society of Environmental Journalists també recela de l’entrada de grans corporacions al terreny ecològic. En el seu article “Alimentos Corporgánicos” fa un repàs molt interessant de com diverses marques d’aliments orgànics (Fresh Samantha, Organic Cow, Cascadian Farms…) estan a la fi, i després de seguir la veta d’entramats corporatius, liderades per gigantesques multinacionals que ben poc han fet pel medi ambient i la salut com són Monsanto, Philip Morris o Coca-Cola.

Des de l’Acord per a la Producció i el Consum Agroecològic (PACA ) s’hi veuen dues cares a la moneda del triomf d’allò eco als súpers: “la presència més gran de producte ecològic als establiments comercials va lligada a la preocupació més gran pels aspectes relacionats amb la nostra alimentació (de salut, ambientals i socials) i fa el producte ecològic més fàcil de trobar, que no vol dir més accessible. També comporta una major necessitat d’informació per saber on som. Conceptes com ecològic, de proximitat, de temporada o de pagès necessiten una explicació complementària, perquè sols, ara confonen. Però que hi hagi producte ecològic i de proximitat als supermercats no ajuda gens a canviar el model de producció i consum, que és el veritable problema, la mare dels ous. Una cooperativa de consum t’obliga a organitzar-te col·lectivament i a canviar els teus hàbits de consum i l’altra no. A més, la primera opció et permet formar part del procés de decisió de què vols menjar, com i on vols que es produeixi i, per tant, et permet participar activament en la construcció de les alternatives. L’altra opció no. Finalment, comprar directament al productor permet establir una relació diferent entre consumidors i productors i elimina els intermediaris.”

Marrero, en el seu article, encara és més taxatiu: “En conclusió, l’agricultura orgànica és preferible en termes ambientals a la convencional, però serà nociva i devastadora per a la salut espiritual, moral i social de la humanitat si és tractada com un conjunt de tècniques que no implica noves relacions socials”.

Consum o política?

En siguin conscients o no, els grups de consum són molt més que una minicentral de compres saludable. Com ja argumenta Esther Vivas al seu llibre El negocio de la comida “a pesar que molts s’autodefineixen només com grups i cooperatives de consum ecològic, la seva pràctica va més enllà del fet ecològic i s’insereix en els principis de l’agroecologia –considerar la perspectiva ecològica i socioeconòmica d’una manera integrada–, amb un pes central també del fet social i polític”.

“Comprant directament al productor t’assegures la frescor del producte però a més estàs donant suport directament als pagesos, donant-los estabilitat i ajudant que siguin viables econòmicament. El consum mou tot el sistema econòmic i polític, qualsevol acte de consum conscient pot ser un petit acte de democràcia directa, recolzant els valors productius que volem o boicotejant els que rebutgem”, apunta la Maria de La Kosturica.

Des de La PACA ho tenen clar. No es tracta només de consumir eco, sinó que “cal plantejar-se més coses: a quins productors comprem, i per tant, donem suport? Quines noves formes de relació establim per garantir la viabilitat de les explotacions? Com augmentem el compromís dels consumidors davant les dificultats de produir aliments? Com augmentem la implicació dels productors per buscar alternatives al mercat i per entendre les necessitats dels consumidors? Com fem aquests funcionaments més horitzontals i assemblearis? Si els grups de consum renuncien a la seva activitat social, no tenen raó de ser”.

“És una aposta del tot política: a favor de l’ecologisme de debò, en contra del model actual de consum que crea demanda on no cal, que no pensa en els límits del planeta ni en els límits humans. L’autogestió és molt maca però requereix temps i creure-hi molt. Com he dit abans és política i no estem totes polititzades”, conclouen des de la cooperativa de consum El Rusc.

I és que sovint aquesta idea d’estar participant en alguna cosa més enllà d’un consum ecològic no s’entén fins passats uns mesos o anys. “El compromís s’aferma amb el temps”, expliquen des de La PACA. “El que al principi et sembla un inconvenient després ho acabes incorporant a la teva vida i acaba sent, moltes vegades un avantatge. Per exemple, no pots menjar el que vulguis però saps que estàs menjant el que toca, el que és de temporada i, a canvi, introdueixes aliments a la teva dieta que t’alimenten més i millor. A més, el fet de recollir la comanda un dia i hora en concret de la setmana i la resta de tasques organitzatives del col·lectiu reforcen els vincles personals i ajuden a crear xarxa.”

*Aquest article és la continuació del Cruïlla publicat a la Directa núm. 379 sota el títol “Cooperatives per canviar les dinàmiques de mercat”.

.

web_33_dsf1633

 

“Si els grups de consum renuncien a la seva activitat social, no tenen raó de ser”
Edu Bayer
.
web_20_dsf1194-650x433
Que el producte sigui ecològic, més enllà dels avantatges mediambientals, és només fruit d’una oportunitat de negoci, moltes vegades poc vinculada al territori. / Edu Bayer
.
Marta Molas 12/03/2015
Anuncis

3 thoughts on “Els grups de consum i l’oxímoron del capitalisme “verd”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s