Sobre el Gran Recapte

Al web de l’Associació Salut i Agroecologia han publicat un article de l’Albert Sales on es reflexiona al voltant del gran recapte per ajudar al banc dels aliments.

gran-recapte-aliments-2011

Hem trobat aquest article que recomanem. Con sempre oportú i encertat Albert Sales

Grans Recaptes i Bancs dels Aliments: lluita contra la pobresa o gestió de la misèria?

El Gran Recapte d’Aliments ja ha aconseguit reunir a 20.000 persones voluntàries que col·laboraran puntualment amb el Banc dels Aliments recollint i empaquetant els donatius de la ciutadania a la sortida de supermercats i grans superfícies. 20.000 persones que durant un dia treballaran gratuïtament per a les grans cadenes de distribució alimentària. De ben segur que milers de famílies en situació de pobresa també se’n beneficiaran puntualment, però per qui el Gran Recapte és com manà caigut del cel és per Carrefour, Mercadona, Caprabo (Eroski), Lidl, Aldi… El que es recull a la sortida dels establiments no són donatius de l’empresa sinó productes que la ciutadania compra passant religiosament per caixa, així que voluntaris i voluntàries animen a les persones que van a fer la compra a gastar més del que tenien pensat per solidaritat amb “els pobres”. No hi ha cap manera més barata de disposar d’agents de vendes repartits pel territori. I al benefici econòmic cal afegir els intangibles, perquè la imatge de les grans cadenes queda vinculada a la solidaritat i als bons sentiments amb independència d’altres consideracions.

En dies de catarsi solidària, poc importa que les cadenes de distribució implicades estiguin ensorrant la pagesia imposant condicions draconianes als seus proveïdors. Cap mitjà de desinformació de masses recordarà les polítiques laborals amb que aquestes empreses collen als seus treballadors i treballadores. I, finalment, a ningú li semblarà procedent recordar que elles són les màximes responsables dels escandalosos nivells de malbaratament alimentari del món occidental contra els que el Banc dels Aliments, suposadament, vol lluitar.

No és cap grup d’activistes antisistema qui acusa a les cadenes de distribució alimentària de provocar insostenibles nivells de malbaratament alimentari. La FAO (l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació y l’Agricultura), en l’informe que va elaborar l’any 2011 pel congrés “Save Food!” apuntava com a causes principals del malbaratament alimentari als països d’ingressos alts les pautes de consum fomentades per les grans superfícies i les relacions que aquestes empreses estableixen amb els agricultors. Sota l’aparença de maquinàries logístiques perfectament ajustades per fer arribar els aliments als nostres frigorífics, les grans cadenes de distribució amaguen milions de tones de menjar convertit en escombraries. La FAO calcula que en els països d’ingressos alts llencem entre 280 i 300 quilos d’aliments per persona cada any, pràcticament el doble del malbaratament per càpita que es registra a l’Àfrica Subsahariana o a l’Àfrica Meridional i Suboriental. L’informe estima que el 40% del malbaratament als països rics es deu a l’estructura del comerç minorista impulsada per les grans cadenes de supermercats i als hàbits de consum adoptats massivament en les últimes dècades.

Les fundacions sorgides sota el format de Bancs dels Aliments a Europa i als Estats Units a partir dels 90, pretenen lluitar contra el malbaratament alimentari reconduint excedents de producció cap a l’activitat benèfica malgrat que els temps exigeixen sumar al flux habitual d’aliments que distribueixen, els donatius recollits en activitats com el Gran Recapte. Malauradament, l’impacte dels Bancs d’Aliments en la reducció de les tones de menjar que van a les escombraries és mínim. La major part del malbaratament es produeix en productes no aptes per la seva estructura de distribució: fruites, verdures, carn i peix. Segons la FAO (2011), un 45% de les fruites i verdures que es cullen acaben als abocadors. Els Bancs d’Aliments europeus i nord-americans, en canvi distribueixen bàsicament calories fàcils d’emmagatzemar: llegums secs, pasta, galetes… Tant la Unió Europea com el Ministerio d’Agricultura destinen partides pressupostàries al finançament de la “producció excedentària” d’aquests productes destinada als canals assistencials, promovent un sistema productiu tant ineficient com injust per lucrar a grans productors i grans distribuïdors (Montagut, 2014).

gran-recapte-aliments-2011Podríem pensar que l’important és garantir l’alimentació de les persones en situació de pobresa i que aquest funció sí que està a l’abast dels Bancs del Aliments… Però no és el mateix lluitar pel dret a una alimentació adequada que repartir menjar. I malgrat que pugui semblar que les dues activitats no són excloents, un anàlisi rigorós de la realitat del món associatiu de democràcies veïnes més madures que la nostra indica el contrari. Als Estats Units, el sorgiment dels bancs dels aliments als anys 90 ha comportat la mutació de nombroses iniciatives comunitàries que en les dècades anteriors lluitaven contra les causes de la inseguretat alimentària en els barris de segregació territorial i racial de les principals ciutats del país. En un estudi realitzat per Daniel Novik (2010), de la Universitat de Califòrnia, a la ciutat de Chicago, s’analitza i es documenta com la urgència social causada pel procés de desindustrialització dels anys 80 va portar a les iniciatives ciutadanes de base a acceptar la lògica del Banc dels Aliments d’Illinois. En aquell moment es va prioritzar fer arribar els aliments a les llars sense qüestionar-ne l’origen ni les implicacions d’entrar en un aparell burocràtic altament centralitzat. El resultat ha estat la completa desarticulació del teixit d’entitats que de manera clarament polititzada exigien fer efectiu el dret a l’alimentació. Reconvertides en punts de distribució, aquestes entitats han perdut el seu caràcter comunitari per convertir-se en una eina més de governança neoliberal de la pobresa. Arribats a aquest punt val la pena recordar que el Banc dels Aliments de Chicago és dels més antics del món i que és en aquesta ciutat nord-americana on té la seva seu l’Associació Mundial de Bancs dels Aliments.

La burocratització de la distribució de lots d’aliments a les víctimes de la pobresa ha avançat en paral·lel a la substitució de les ajudes econòmiques no finalistes per ajuda en espècie. Es a dir, s’està consolidant la tendència a ajudar amb menjar enlloc de proporcionar una renda. En conseqüència s’infantilitza a la persona que pateix la pobresa reduint la capacitat d’elecció i de gestió de la pròpia vida. Quan la inclusió en la societat majoritària passa pel consum, impedim a les persones en situació de pobresa prendre les eleccions de consum més bàsiques justificant-nos, massa sovint, en els estereotips que relacionen la pobresa amb la incapacitat d’administrar la pròpia economia familiar (Bauman, 2000).

Davant la maquinaria generadora de pobresa que constitueixen les polítiques neoliberals i els sistema de distribució alimentària, la societat no es pot permetre que la bona voluntat, l’empatia i la indignació es canalitzin i es domestiquin en expressions de solidaritat al servei de les grans empreses i que reprodueixen els estereotips de la marginalitat. Per lluitar contra el malbaratament alimentari hem de participar en la construcció de noves formes d’accés a l’alimentació i lluitar contra els monstres de la distribució. Per lluitar contra la pobresa hem de trencar els tòpics i redistribuir recursos econòmics exigint una renda garantida perquè ningú perdi la possibilitat d’administrar la seva vida i la seva alimentació. Conquerir aquest dret socials requereix trencar amb les imatges distorsionades de la pobresa que culpabilitzen a les persones que la pateixen considerant-les incapaces de prendre decisions sobre la seva vida. I requereix també temps. Per això cal teixir xarxes de suport per garantir l’accés a l’alimentació que no contribueixin a la individualització i la infantilització de les víctimes de les formes més dures de pobresa (Sales, 2014).

Les modalitats d’assistència que reforcen la barrera entre els donants i els assistits dificulten que els primers canviïn les seves imatges preconcebudes dels segons, alhora que reforcen i acceleren els processos de trencament i de desqualificació social dels receptors de l’ajuda. Existeixen respostes comunitàries i veïnals que trenquen amb aquesta lògica. Hi ha projectes comunitaris en els que ciutadans i ciutadanes s’organitzen per garantir el dret a l’alimentació. El seu propi i el de veïns i veïnes amb dificultats econòmiques. Un exemple són les xarxes d’aliments que han anat sorgint arreu del territori català en els darrers anys. També ha sorgit xarxes de suport basades en la confiança que canalitzen recursos econòmics cap a les persones més vulnerables com en el cas de l’experiència de l‘associació 50×20 de Ciutat Meridiana…

La solidaritat, la bona voluntat i les ganes d’actuar també es poden canalitzar en el suport a iniciatives que incideixen sobre les causes de la inseguretat alimentària enlloc de proporcionar aliments. La lluita contra la pobresa energètica és clau per garantir l’accés a una alimentació adecuada. Massa sovint, la impossibilitat de cuinar i conservar aliments causa un excés de despesa provocat per no poder planificar l’economia domèstica i erosiona la seguretat alimentària de les llars. La lluita per fer efectiu el dret a l’habitatge també contribueix a garantir l’accés a l’alimentació. Encara que els desnonaments no es tradueixin immediatament en famílies dormint al ras, les situacions habitacionals precàries (com el relloguer d’habitacions o l’hacinament), dificulten la conservació i la cocció del menjar. Tot un món de movilitzacions i d’expressions de solidaritat que posen en qüestió la nostra forma de relacionar-nos amb les persones que pateixen més cruament les conseqüències de les injustícies socials.

Referències bibliogràfiques

Bauman, Zygmunt. 2000. Trabajo, Consumismo Y Nuevos Pobres. Barcelona: Gedisa.

FAO. Pérdidas y desperdicio de alimentos en el mundo. Alcance, causas y prevención. Estudio realizado para el congreso internacional SAVE FOOD!. Düsseldorf, Alemania. http://www.fao.org/docrep/016/i2697s/i2697s00.htm

Montagut, Xavier. 2014. “La gran recogida de alimentos: hacer negocio con la buena voluntad”. Sin Permiso. http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=6584

Sales, Albert. 2014a. El delito de ser pobre. Una gestión neoliberal de la marginalidad. Barcelona: Icaria.

Sales, Albert. 2014b. “Dar comida a quién necesita dinero”. +argumentshttps://albertsales.wordpress.com/2014/09/19/dar-comida-a-quien-necesita-dinero/

Warshawsky, Daniel Novik. 2010. “New Power Relations Served Here: The Growth of Food Banking in Chicago.” Geoforum 41(5): 763 – 775. http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0016718510000503.

Webs

Aliança contra la pobresa energètica. http://pobresaenergetica.es/

Associació 50×20. http://associacio50x20.blogspot.com.es/

Pataforma d’afectats per la hipoteca. http://afectadosporlahipoteca.com/

Xarxa d’Aliments de Gràcia. https://bancexpropiatgracia.wordpress.com/assemblees-i-grups-2/xarxa-daliments/

.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s