Jornades Sobirania Alimentària a la ciutat

Al web de l’associació Salut i Agroecologia (ASIA) es fa ressò d’unes jornades de sobirania alimentària a la ciutat. L’activitat es farà el cap de setmana del 15 i 16 de novembre. Té l’interès que està apropant l’agroecologia i l’autogestió en el consum a un perfil social que costa que s’acosti a les coopes:

jornades-sba

Jornades Sobirania Alimentaria a la Ciutat- No tindràs feina DIGNA en la puta vida, Cooperativitza’t

Moltes vegades alguns de nosaltres parlem de Sobirania Alimentaria, Agroecologia o d’Economia Social i Solidària. Peró, sabem que volem dir amb tot aixo?

Anem a pams: Sobirania Alimentaria, és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals
imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. (1)
Agroecologia es coneix una disciplina científica que aborda l’estudi i classificació dels sistemes agrícoles, tot considerant la perspectiva ecològica i socioeconòmica d’una manera integrada. El seu objectiu bàsic és intentar crear agroecosistemes similars als ecosistemes naturals, que s’insereixin harmònicament a la natura. En el decurs dels darrers anys, l’agroecologia ha estat considerada com la proveïdora dels fonaments científics de nous models d’agricultura sostenible, en proporcionar conceptes i principis adients per administrar i conservar els recursos dels sistemes agrícoles. (2)

I per últim una altra economia no sols és possible, sinó que ja existeix. Entre altres noms, la coneixem per Economia Social i Solidària (ESS). No constitueix l’economia dominant ni majoritària al món, però tampoc és insignificant, qualitativament ni quantitativament. La conformen multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum i finançament que funcionen dia a dia sota lògiques més democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris que no pas les empreses capitalistes. Adopten la forma de cooperatives i altres empreses de propietat col·lectiva (de productors/es, consumidors/es o usuaris/es), d’associacions dedicades al camp social o al desenvolupament local, de xarxes d’intercanvi, d’horts comunitaris, de sistemes de gestió comunal, de pressupostos públics participatius, etc. (3)
Partim de la base de la cooperació, volem recordar a Paul Lambert :“S’ha de buscar el seu sentit profund; i el sentit profund és que els Pioners de Rochsdale tenien, com Robert Owen, l’ambició de transformar el món per la cooperació. Immens somni. L’aspiració de conquerir, amb els seus propis mètodes, servir als seus membres i a la col·lectivitat sencera, la cooperació tendint a
conquistar i cooperativitzar l’organització econòmica i social del món”.
Tenint en comte que el consum d’aliments a Barcelona està vivint una gran dicotomia amb dos models d’abastiment oposats. Per un costat, gran part del menjar que compra la població barcelonina és a través la distribució dels supermercats. Per l’altre, cada cop més persones consumidores busquen la compra directa, individualment o en grup, a la pagesia propera a la ciutat.
Com ho demostra l’expansió de cooperatives de consum agroecològiques, que hi ha a Barcelona (veure “El País: Clara Blanchar Barcelona 5 OCT 2014, Las cooperativas de consumo se expanden y solo en Barcelona hay 150“), creiem que tenim el marc idoni per, com a mínim intentar esbrinar les possibilitats d’aquests mercat, amb cara i ulls d’economia social. Una vessant econòmica que també es demostra amb el creixement del denominat Comerç Just. (4)
Pensem que hi ha un espectre bastant ampli d’aliments que maneguen les Grans Superfícies i en el qual encara podem incidir, com és el dels aliments transformats/elaborats, que es podem produir dintre dels nostres barris.

Amb totes aquestes idees al cap i amb molta il·lusió ens vam reunir un grup bastant ampli de persones, tant del nostre barri, com d’arreu de Catalunya amb la clara intenció d’organitzar unes jornades que van denominar de Sobirania Alimentaria a la Ciutat i amb el provocatiu subtítol de:

No tindràs feina DIGNA en la puta vida, Cooperativiza’t

Les Jornades tindran com a objectiu concretar projectes el mes sòlids possibles que ajudin a minimitzar les necessitats del nostre entorn amb la creació i el desenvolupament de llocs de treball dignes com també, de la nostra Sobirania Alimentaria i comptar amb aliments de confiança, proximitat i a preus justos per tothom, que garanteixin una alimentació equilibrada, suficient i
saludable.
Per fer realitat aquest esdeveniment, varem parlar amb diverses persones i entitats que, estem convençuts, ens podem ajudar en aquest proces i estem concretant els últims detalls per a fer una crida per a que vingueu i participeu el dissabte 15/11 i el diumenge 16/11, a la plaça Sóller i entre tots i totes trobar els camins per arribar a concretar els projectes, que sorgiran.

Us esperem
Associació de Veïns i Veïnes de Porta (9Barris), 500×20 i la Plataforma d’Aturats/des de Porta i ASiA-Assoc Salut i Agroecologia.

 

(1) Sobirania alimentària – http://ca.wikipedia.org/wiki/Sobirania_aliment%C3%A0ria
(2) Agroecologia – http://ca.wikipedia.org/wiki/Agroecologia
(3) Què és l’Economia Social i Solidària http://festacjib.wordpress.com/
(4) El Comerç Just a Espanya va facturar 31 milions d’euros el 2013, un 10% més que l’any anterior

http://www.nuevatribuna.es/articulo/consumo/comercio-justo-espana-facturo-31-millones-euros-20

.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s