Les Garrofes a la Repera

Al web de “les Garrofes” del Vendrell es va penjar una crònica de com va anar la cinquena jornada de la Repera; amb especial atenció al taller “creixent en l’agroecologia” que es va fer a la tarda. El pengem ara aquí perquè és ara que l’hem trobat:

Tot i la forta pluja,  el passat dissabte 8 de juny, cap a les 12 del migdia es va inaugurar la fira de la Repera i van començar els primers tallers organitzats per les Reperes Motivades. En la xerrada: “Agroecologia 2.0”, productores i consumidores van compartir eines informàtiques que faciliten la gestió diària col·lectiva. A l’hora de dinar, el col·lectiu Barrinar cap a la Sostenibilitat ens va oferir un deliciós i perfumat cuscús amb verdures de Cal Rosset. A la tarda, alguns vam participar al taller de relació entre cooperatives i productors i altres vam assistir a un debat sobre com està i com volem que creixi l’agroecologia. En aquest segon taller, vam discutir en petits grups sobre quines són les debilitats internes i amenaces externes del moviment agroecològic, però també les fortaleses internes i les oportunitats de l’agroecologia en un context de crisi econòmica.

Abans de començar la discussió, en Guillem, de l’Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles,  ens ha ofert una petita contextualització de l’agroecologia en el territori català. Cap als anys 80-90 l’agricultura ecològica al nostre territori no només proposava un canvi en les tècniques productives, sinó que apostava per una clara transformació social. Ara bé, cap a finals dels anys 90, amb el creixement i la mercantilització del sector, va néixer l’agroecologia per desmarcar-se de l’agroindústria ecològica. Al llarg de la darrera dècada s’ha anat consolidant el moviment agroecològic, i els 15 grups de consum existents l’any 2000 al nostre territori han passat a ser més de 150 el 2013. I això que no tots els grups estan censats! A més, aquests darrers anys també s’han creat una sèrie de xarxes temàtiques dins del moviment. D’una banda, les xarxes de bancs i llavors o les dels horts comunitaris. Però també organitzacions entre els productors com ara la Xarxeta i les ADV.

Tanmateix, l’agroecologia es troba avui dia en un context relliscós. Primer, s’ha imposat una moda del que és ecològic que pot implicar una despolitització del moviment, és a dir, un abandonament de les reivindicacions sociopolítiques. Segon, aquesta expansió del sector ecològic està fent que les institucions estiguin especialment receptives, com ja hem vist amb les noves normatives de venda directa, els circuits curts de comercialització o la venda de proximitat – volem que les institucions estandarditzin i burocratitzin les pràctiques agroecològiques? Finalment, seguint a aquesta mercantilització de l’agricultura ecològica també s’observa com dins dels projectes productius i distributius comencen a aparèixer relacions de competència que desplacen les pràctiques cooperatives teòricament constitutives d’un moviment autogestionat i assembleari.

Les conclusions del taller han remarcat la gran diversitat d’ideologies dins del moviment i també les contradiccions d’alguns projectes que lluiten entre la viabilitat econòmica i la coherència política. Però una cosa és clara: no volem un ecocapitalisme a les nostres vides!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s