ELS ALIMENTS DE QUALITAT EN UN MÓN GLOBALITTZAT

Pengem aquest article d’opinió de’n Josep Orra, pagès productor de formatges ecològics de Les LLoses:

-Estem acostumats a menjar de tot durant tot l’any. Hem perdut, o ens han fet perdre,en molts aliments, el gust per al producte fresc,massa sovint els aliments han de patir processos de transformació perquè puguin ser transportats llargues distancies, fins i tot milers de quilòmetres. Aquests processos desvirtuen el gust real del producte, llavors hi afegeixen potenciadors del sabor, un pilot de conservants disfressats sota un reguitzell de “E” i qui sap les coses més. Hem perdut el sentit de la estacionalitat de molts aliments, allò d’ara és temporada de: maduixes, de raïms…

-Hauríem d’entendre que bo i barat no pot ser, els pagesos ho sabem prou bé, el que costa produir, els que volem fer producció ecològica encara és més complicat. Després has de competir amb productes que venen de lluny on els controls de qualitat fins i tot de vegades son dubtosos, sobretot a l’hora de produir, fen servir alguns químics que afortunadament a Europa no son permesos i que en certs països s’utilitzen amb el conseqüent risc per al medi ambient i àdhuc per a les persones. Alguns pretenen justificar aquest sistema, dient que estem en un món globalitzat i que consumin aliments produïts al tercer món contribuïm a ajudar a la gent d’aquests països a que és puguin guanyar la vida, ja que allà l’únic que tenen és la terra i l’ agricultura. Això no és pas ben bé així, quan hi ha grans produccions, aquestes estan en mans d’unes poques multinacionals i a la llarga porten més misèria a la població, doncs els aboquen a abandonar el seus cultius tradicionals per a la seva subsistència converteixin les terres en grans extensions de monocultiu amb la conseqüent pèrdua de fertilitat. Per no parlar dels preus abusivament baixos que reben els productors. Ens volen fer creure que tot el món és un gran mercat i campi qui pugui. Però mira que esta passant amb aquest gran mercat, quan el que té la parada més grossa a l’altra part de món estira més el braç que la manega i li trontolla aquesta parada, és com un efecte domino i aleshores correm-hi tots que és fa tard. Per tant, això de desincentivar la producció a Europa, que ja ens ho portaran tot de fora, compte que algun dia no tinguem problemes. Ens haurem carregat els pagesos i que farem?

-Sovint estalviem massa en el menjar, anem a mirar el més barat, sense fixar-nos en la qualitat. Hauríem d’entendre que consumir aliments naturals i de qualitat és una medicina preventiva. És clar que això no ens dona cap prestigi social, ens miraran més per com vestim, el cotxe que conduïm o on anem de vacances i per tan preferim destinar més diners a aquests altres aspectes. El pressupost que la majoria de les famílies destina a l’alimentació ha anat baixen els darrers anys. També hi ha l’allau d’aliments que ens els publiciten més com medicaments que altra cosa, els han enriquit en tot, si fem cas del que ens diuen gaire bé son miraculosos. És clar que els han d’enriquir si abans ja els ho han tret tot i alguns ja no tenien gaire, per la manera com han estat produïts. No cal pas dir que els aliments més sans i que ens aporten més nutrients son els ecològics, encara que de vegades no els més atractius per la vista. Només per posar dos exemple:la llet produïda de manera ecològica té un 30% més de vitamina E i provitamina A i un 60% més d’Omega 3, una taronja ecològica té un 20% més de vitamina C.

I, encara no hem parlat dels transgènics, tot i que ens volen fer creure que no representen cap risc, de moment no hi ha res demostrat que això sigui així. Tot el que sigui alterar el procés natural de les plantes va en contra de la natura i per tant tard o d’hora en contra nostra. A més que aquestes llavors estan controlades per unes poques empreses i això fa el pagès encara més dependent.

-Ja n’hi ha de gent que en te consciència de la importància d’una alimentació sana, quan dic sana no em refereixo pas precisament al que ens venen a la televisió, son gent que no deixa que li venguin bou per bestia grossa.

Hi ha: els moviments “Slow Food” que en molts països té seguidors, aquí tenim les cooperatives de consum que consumeixen només productes locals i ecològics, tracten directament amb el pagès.

Per part dels productors, també cada vegada n’hi ha més que fan producció ecològica, sense anar més lluny,fa poc s’ha constituït una associació de productors ecològics de les comarques de Girona, on el Ripollès hi té un pes important amb una vintena d’associats.

Resumint: us diria fem salut, fem salut per nosaltres i pel planeta,mengem productes produïts a casa nostra i a ser possible ecològics.

Josep Orra i Capdevila, excoordinador comarcal de la U.P

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s